Firma : Xavi Mañà

Sortida increible. Mai no havia fet tants kms. i la veritat es que em vaig sorprendre a mi mateix. Almenys em vaig lliurar de la pájara, cosa que molts no poden dir. Als que la vau agafar forta desitjar-vos una bona recuperació.

Voldria agrair la companyia del Borja i el Cesc en els últims kms de pista, que ja coneguda no s'ha de desaprofitar. El tram desde Monistrol lamentar no haver-lo vist abans que es cremés, és una autèntica llàstima y un veritable infern (40º i ni una sola hombra). Sort que no hi havia forts desnivells.

Em va saber greu que després de tot el cap de setmana pedalant junts no fos un grup més nombrós el que arribés a Falcons per pista, però les forces manen. Hagues estat bé fer la última clara a Falcons, però entre la poca gent que hi havia y el bar tancat, no va poder ser. La última foto del domènec y el ramonillu asseguts al Falcons no deu existir, llàstima perquè era la viva imatge del cansament que van arrossegar alguns. Recupereu-vos força.

Ah, una última cosa. JO HE DORMIT AMB EL JORDI AGULLÓ!!!!!

Firma : Xavi Ubia

Qui mes qui menos estaba apajarat. Els maquines que arrivaren per pista a Falcons, no ho deient, pero veient una llum al final del cami que els hi donaba forçes. Felicitats.
Als apajarats, tambe felicitats per la gesta. I recupereu forces aviat.
Sereu capaços de repetir la gesta?
ahhhhhhhhhhhhh. iiiiiiiiiiiiiiiiiiii
Jo vaix dormir amb el Xaviubia i vaix poguer dormir be.
Amb el Eduart tambe i tambe vaig poguer dormir be.
La calor pedalant va ser molt forta, gracies que jo tenia AA.CC. que te el seu risc
d´agafar un bon refredat.

Firma : Jordi Agulló

Qué dir?.......... que comentar? que de qué ? desprès dels comentaris oferts pels companys..........nomès unes paraules..........sortida " guay " , m´ho vaig passar molt i molt bè, gaudint de una companyía de bikers al costat.
El 1er dia el vaig pedalar tot, tot .......bè menys una etapa , perdò, Megaetapa de 10 Qms, que potser o no.....era la mes dura; desprès em vaig tornar a posar dalt la bici, i tornem-hi que no ha estat res ( encara em dol el cul..........i el que no es el cul...........)i ja el 2on día vaig decidir no pedalar, encara que em trobava bè de forces ( estrany per a mí ) però el mal.leït sillín en té la culpa, i com que el mateix diumenge había de sortir de travessa durant 3 díes, doncs no era moment per fer-se l´heroï, així que vaig acompanyar al xofer i al Maña, i vaig gaudir del AA.CC de la furgo.....Esperem que de cara a l´any vinent podem canviar les dates, doncs es una mica perillos fer aquesta sortida a aquestes alçades d´any. I tambè voldría dir, com el xaviubia, que ara que sabem tot el recorregut per pista, doncs intentar-ho per la propera vegada, i a ser posible fer-la tots plegats, i fer la clara a Falcons tots , però tots plegats..............ah ¡¡¡ jo no vaig dormir amb el Jordi.............la meva parella de fet.........per a aquestes gestes es el Cesc, que no diu ni mut ( de vegades penso que ni tant sols respira....)

Firma : Xavi Rubio

Vem sortir de la Molina a 8 graus i que a les 5 de la tarda estavem a 38 graus. O sigui que ni fred, ni calor, però vem aguantar el tipus gràcies al Jordi que ens tenía l´aigúa fresqueta, els bocatas del dinar, i dues places lliures amb AACC inclòs, apart de la preciada manta per descansar a l´hora de dinar. Després de dinar no podiem ni mourens, però NO HAY DOLOR!! i a continuar l´agonía, amb l´única fita de la clara del bareto de Merlés. No es extrany que el Xavi Maña agafés el relleu de la pájara que fins ara acaparava el Domènec, i que es resistia a cedir, ja que per poc ens deixa tirats al bareto de Merlés. Als 20 minuts d´arrivar a Avinyó i quan ja eram a les habitacions va caura un diluvi amb pedre i tot, però que va anar perfecte per refrescar l´ambient. Llevors ens esperava un sopar amenitzat pel partit Alemania-Portugal, i a dormir amb una temperatura molt agradable.
El diumenge la penya no sabía si li feia mal el cos per l´esforç del dia anterior o el cap de pensar com collons arrivar a Falcons amb les forçes que ens quedaven, però a pedalar que no ha estat res, i per carretera cap a Monistrol de Calders, on ens esperava un bon esmorçar. L´amo del bareto ens va dir que per anar a ST. Llorenç pujava menys per pista i li vem fer cas, però amb les poques forçes que quedaven, la calor (40º-41º i el paratje desolador del incendi, vam patir de valent, però finalment vem arrivar plens de pols a St. Llorenç, on les pàjares es van contagiar i vem continual 3 per pista i 3 per carretera fins a Falcons, amb temperatures extremes i forçes mínimes, però l´aventura es l´aventura.

Firma : Cesc Pellicer